Entrades

Roto

Imatge
Roto, Como el templo abandonado, Roto, Como el bastión del perdedor, Roto, Como el jarrón lanzado, Roto, Hastiado del dolor. Del cansancio interno, De la decepción, Del rencor extremo que corrompe mi corazón, Frustrado, Roto del alma y de razón, Roto, como rota es esta emoción. Roto, como el llanto del hospital Roto, como el terror fantasmal Roto, canto al precipicio abismal Y el error que me rodea crece Roto, como el origen del peor mal. Angustia, Me devora y la alegría mustia Se arrincona Astucia, es lo que tendría en lucha pero hoy He soltado a los perros del infierno Roto, como el Muerto sin Capucha. Roto, como el juguete viejo Roto, como el alumno necio Roto, como el ideal con precio Roto, como la súplica del recio Y es que en este mundo roto Mi reflejo sabe a poco Aunque por mí sabe a todo Y sólo es otro signo De que no soy digno Más que de estar roto. Y roto, me hundo en el abismo Roto, como el porqué de tu cinismo Roto, estoy tan roto y no...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Alegria

Imatge
Camps verds i arbres florits Envaeixen els meus ulls en primavera I el vent suau, i la llum juganera Encisen la resta de sentits Avui, correré amb poca roba Per aquest prat de terra tova Amb el cant de la tranquil·litat I dels eterns ocells, res em torba Poesia vivent m'envolta El cel blau i el sol radiant Deixen la meva feblesa absolta I coronen el meu somriure vibrant Sóc feliç avui i en pau En aquest racó de món On tot és com s'escau I on la tristesa i el malson Es refugien al cau Qui us tingués aquí Només per compartir D'aquesta joia un bri Com havíem fet ahir
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

O'Sheas Hotel

Imatge
Ara estic sol Bebent En un pub irlandès Al centre de Dublín On ploren els carrers Entre Guiness I Rockshore Em sento distès Sense pensar en el temps Ni en res més Estic a casa I ves La gent amb prou feines m'entén Però com el gas de la cervesa Flueix I l'ànim puja amunt Com si res Penso si sóc més O si sóc un més O si ja no sóc ningú més Per veure'm sencer Noies que no parlen La meva llengua em veuen fresc I sóc vell Tant jove de pell En aquest bar intens Tranquil com els dies Que han passat, tants com si res I càlid com les memòries Dels somriures que tindré Llarga vida voldré Per aquest pub irlandès No en sé el nom ara Però està a Dublín I amb això no em cal més.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El odio

Imatge
El odio corroe, rasga, niebla, hierve la sangre recorrer su senda. Cuando fluye en tu cerebro, la consciencia ciega, y es que es recio, fuerte, amargo, un guerrero en vela.
1 comentari
Més informació

Els humans

Imatge
Despertem com bebès, ens preparem com vells, encarem el dia com adults, el vivim com guerrers, el reposem com filòsofs, sentim la nit com déus i anem a dormir com nens. Som els humans, uns éssers tant horribles i sublims com la vida conscient permet. L'univers ens coneix i ens observa sorprès i expectant, contemplant com pertorbem la seva eterna pau amb un fulgor incomparable.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Pedres humils

Imatge
Els camins em porten a llocs que ja no tenen nom, el van perdre fa molt. Les ruïnes xiuxiuegen paraules cordials al nou visitant, enyorades de companyia, dels crits i els sospirs humans. Camino entre elles palpant les seves pedres fredes, trepitjant la grava que un cop fou calçada. No conec els noms d'aquests llocs, però els sento propis, com si portés jo algun rastre de pols d'aquells que un dia els conegueren. No em sento sol, com si el que hi va passar encara fos viu en algun racó de ment remot. Observo i camino, les herbes i els sots, les antigues parets cansades de l'aigua i el Sol. El seu orgull es va fer fonedís amb el pas dels jorns, i ara humils recorden el passat i tornen al bressol. Jaç del món que va fer-nos, que els va fer i que els deixa sols, com sols ens deixa a nosaltres quan ja no podem veure més Sols.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Permanezco

Imatge
Solo estoy entre lo oscuro Y el silencio recrudece El alma de un ser vencido Que en pie permanece La inercia del soldado Sin ejército pero bien armado Ante tan temible enemigo De la vida parte y testigo En mi mente se ahogan los gritos De los que conmigo lucharon Los portales se cierran, malditos Ignorando lo que prometieron La tormenta arrecia Y nada veo, se aprecia Una luz tenue Que a mis aliados reune Caídos todos, rendidos, Se amontonan ante las torchas Del infinito enemigo Que se apoderó de las horas Pero después del fin sigo Dando corte y estoque Llevando el escudo conmigo Honrando lo que Fui Y lo que quise Estoy pues, muy solo, Firme ante el olvido Me tengo prohibido Dar las armas sin más Pese a los demás, Que descansan Y pese a la derrota, Y al todo decidido, Permanezco Siempre permanezco Pues pienso, Estoy vivo.
1 comentari
Més informació