Caos quiet

Un dia ja ha passat i no me n'adono
Estic paralitzat, com presa d'un verí
Crido en silenci, al no res m'abandono
I pensaments fluctuen sense cap destí

Encadenat al buit
Del llibre de les cares
Que és com una suite de procrastinació
Del matí fins la nuite
Les hores passen vanes
Sóc un pobre abduït d'un gran autoabandó

Tothom parla de tot
Però ningú res explica
Simplement diuen "sóc" i apunten "i tu no"
Tant món de gust tant mort
Que el públic mitifica
M'atrapa i tanmateix, no em dóna res de bo

Les hores passen d'esma
Remordiments perduren
En forma de fiblons que amb cura i pinces trec
Les coses que vull fer
Consumida l'espelma
Supuren sent nous nervis
Dels quals mai em distrec

Un dia ja ha passat i en sóc conscient fa segles
Estic desmotivat, com presa d'un destí
Renego amb esbufec, potser seran les regles
Que tant ens encotillen i no ens deixen fugir

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Permanezco

Roto