Colzes pelats
Benaurat cel de migdia
Que transmets tanta pau
Potser avui voldria
Compartir el teu vent suau
Tinc una llar en 'quest país
Petit i unit, a voltes màgic
Però malgrat em doni encís
La d'allà on vinc té un bressol tràgic
Entre el silenci dels camps
Onegen el verd i el daurat
I aquest quadre és completat
Per somriures xics i grans
Com si hagués nascut aquí
Tothom em coneix pel nom
I el pes d'un sagnant destí
Ja no em torba el son
On queda la foscor?
La pluja, el fred, i aquell dolor
Que em van forjar, tant fort
Com ara sóc
Entre plantes i tapissos
Reposen quadres, armes, records
Descansant sords
Dormint sota vells vernissos
Me'ls observo sol i en silenci
Com els camps, però escoltant
Un cant llunyà, d'un mort suplici
I de peu estant
Em dol l'enyor
No del dolor
Sinó del món
Que em feu així
En virtut i vici.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada