En el mirall de les hores
En el mirall de les hores
a voltes la ment em traeix:
si allò que no és real ho fóra
res no seria el mateix.
Camino per aquelles ruïnes
que en el seu temps foren castells.
No et responc i t'amoïnes;
sols viatjo en el temps.
Perquè allà on no hi ha fronteres
sols és al meu pensament:
allí tu també m'hi esperes
i ho celebrem somrient.
Traïdora ment, no te m'emportis,
no vull tornar al sofriment.
Pinta'm de blanc i verd els pòrtics,
d'aquest indret decadent.
Pren-me la llum d'aquells vells arbres
que em protegiren del vent,
que oxigenaren el poble,
perquè jo arreli també.
En el mirall de les hores
a voltes la ment em traeix:
si allò que no és real ho fóra
en part també
de mi depèn.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada