Pluja d'estels

Avui en la fosca
La negra i marró fosca
Plouen estels.

Brillen i enlluernen
El vell arbre
On s'arrepenja un nen.

Impressionat per la bellesa
La realitat fa un tel
I es mor l'infern.

Els pares li van dir "demana"
I l'àvia li insistia: "creu"
Desitjà el moment etern.

I així aquest nen de gran passa
Les hores mut, mirant el cel
Obeint l'instint de demanar desitjos
Aclaparat pel firmament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Permanezco

Roto