Fandtasia

Roto, Como el templo abandonado, Roto, Como el bastión del perdedor, Roto, Como el jarrón lanzado, Roto, Hastiado del dolor. Del cansancio interno, De la decepción, Del rencor extremo que corrompe mi corazón, Frustrado, Roto del alma y de razón, Roto, como rota es esta emoción. Roto, como el llanto del hospital Roto, como el terror fantasmal Roto, canto al precipicio abismal Y el error que me rodea crece Roto, como el origen del peor mal. Angustia, Me devora y la alegría mustia Se arrincona Astucia, es lo que tendría en lucha pero hoy He soltado a los perros del infierno Roto, como el Muerto sin Capucha. Roto, como el juguete viejo Roto, como el alumno necio Roto, como el ideal con precio Roto, como la súplica del recio Y es que en este mundo roto Mi reflejo sabe a poco Aunque por mí sabe a todo Y sólo es otro signo De que no soy digno Más que de estar roto. Y roto, me hundo en el abismo Roto, como el porqué de tu cinismo Roto, estoy tan roto y no...

Camps verds i arbres florits Envaeixen els meus ulls en primavera I el vent suau, i la llum juganera Encisen la resta de sentits Avui, correré amb poca roba Per aquest prat de terra tova Amb el cant de la tranquil·litat I dels eterns ocells, res em torba Poesia vivent m'envolta El cel blau i el sol radiant Deixen la meva feblesa absolta I coronen el meu somriure vibrant Sóc feliç avui i en pau En aquest racó de món On tot és com s'escau I on la tristesa i el malson Es refugien al cau Qui us tingués aquí Només per compartir D'aquesta joia un bri Com havíem fet ahir

Ara estic sol Bebent En un pub irlandès Al centre de Dublín On ploren els carrers Entre Guiness I Rockshore Em sento distès Sense pensar en el temps Ni en res més Estic a casa I ves La gent amb prou feines m'entén Però com el gas de la cervesa Flueix I l'ànim puja amunt Com si res Penso si sóc més O si sóc un més O si ja no sóc ningú més Per veure'm sencer Noies que no parlen La meva llengua em veuen fresc I sóc vell Tant jove de pell En aquest bar intens Tranquil com els dies Que han passat, tants com si res I càlid com les memòries Dels somriures que tindré Llarga vida voldré Per aquest pub irlandès No en sé el nom ara Però està a Dublín I amb això no em cal més.